MOCIÓ DE CENSURA

Descarregar PDF

GO Barça interposa una moció de censura contra 

Sandro Rosell i tres vicepresidents del Barça

El passat dilluns 30 de setembre, dos membres de GO Barça es van personar a les oficines del FC Barcelona per entregar un document anunciant el propòsit de presentar la sol·licitud d'un vot de censura al president Sandro Rosell i Feliu, al vicepresident esportiu Josep M. Bartomeu i Floreta, al vicepresident econòmic Javier Faus i Santasusana i al vicepresident social Jordi Cardoner i Casaus. Aquest és el procediment que està regulat per l’article 51 dels estatuts vigents del club.

Són molts i diversos els arguments que justifiquen interposar una moció de censura, com detallarem més endavant, però n'hi ha dos que són una constant i constitueixen el comú denominador en la gestió del Barça, que són: MENTIR i ENGANYAR.

CRONOLOGIA DE FETS

A continuació, exposem la cronologia dels fets que han resultat ser l'espurna que ha empès a GO Barça a presentar la moció de censura:

  

1.  El 26 d'agost de 2013, després de tres anys de contínues notícies sense desmentir que afectaven tant a l’honorabilitat com a la moralitat del president del FC Barcelona, dos membres de GO Barça vam enviar una carta al president Rosell demanant explicacions sobre aquestes informacions.

2.  El 5 de setembre de 2013 el president del FC Barcelona va contestar la nostra carta i ens va remetre a escoltar el programa de Catalunya Ràdio de Pere Escobar, El Club de la Mitjanit, on, segons ell, donaria les explicacions oportunes.

*NOTA: Lamentem que el president no convoqués una roda de premsa amb els mitjans de comunicació a les instal·lacions del club per donar explicacions a tots els socis i seguidors del FC Barcelona i no únicament als oients del programa esportiu de la nit de Catalunya Ràdio. Creiem que hagués estat oportú convocar una roda de premsa plural i transparent, on el president contestés les preguntes dels periodistes, enlloc d’una entrevista gravada abans de la seva emissió.

3.  Durant l’entrevista va dir reiteradament que no tornaria a parlar mai més sobre aquests temes que afecten a la imatge del club i a l’honorabilitat de la seva persona. Analitzant l’entrevista, es pot afirmar que:

       

3.1. No va negar les informacions: Davant l'acusació d'haver rebut comissions, Rosell es va limitar a minimitzar-les utilitzant l'eufemisme “honoraris” enlloc de “comissions”. Posteriorment, ha quedat acreditat que es tracta de comissions, ja que el contracte va ser filtrat a la premsa.

3.2.  Va mentir en diverses ocasions:

     

3.2.1.  Va afirmar que no tenia cap procés obert en cap país del món, però el fet és que l'empresa Ailanto Marketing, de la qual Rosell té un 99% de propietat, sí té un procés obert on se'l podria condemnar a vuit anys de presó, segons la premsa brasilera. Tota la documentació del cas Ailanto la podeu contrastar aquí.

3.2.2.  Va afirmar que la Primavera egípcia va ser la causa perquè no pogués vendre la seva empresa. Però les revoltes de la Primavera egípcia es van produir el 2011 i l'empresa BSM del president Rosell va ser venuda a DAG el 23 de juliol de 2010, segons declaracions del propi president. Aquí el vídeo.

3.2.3.  Va ratllar la immoralitat en la defensa pública i aferrissada del seu amic Ricardo Terra Teixeira, expresident de la CBF, que va haver de dimitir i marxar a Miami quan es van demostrar les seves corrupteles pel cas ISL. Teixeira va acceptar suborns milionaris d'una empresa de màrqueting i una part dels suborns que va acceptar van arribar via Andorra a través de fundacions i comptes bancaris a nom dels seus fills.

*NOTA: Durant l'entrevista, no es va fer menció de la notícia del periodista de Folha de S.Paulo, Juca Kfouri,  publicada el 17 de febrer de 2012, sobre l'ingrés que va fer Rosell al compte de la filla de Teixeira, aleshores una nena de vuit anys, de 3,8 milions de reals brasilers el juny del 2011. Aquest fet, transcorregut mentre Rosell ja era president del FC Barcelona, es troba dins la denúncia del codi ètic (d'obligada lectura) presentada el juny del 2012 pel col·lectiu Consulta Barça, de la qual encara no se'n té cap resposta.

4. El 5 d'octubre de 2013 se celebrarà l'assemblea general ordinària de compromissaris, on s'aprovarà la proposta de reforma dels estatuts acordada per l'actual directiva. La proposta tirarà endavant perquè, des que existeixen assemblees de compromissaris, només hi ha constància d'una única proposta presentada per la junta de torn que no hagi estat aprovada. Aquesta reforma implicarà el blindatge de la Junta Directiva ja que s'augmentarà del 5 al 15 el percentatge necessari de signatures per poder promoure una moció de censura. Això implica que si no es presenta una moció de censura amb els estatuts vigents, serà gairebé inviable fer-ho amb els nous estatuts.

GO CENSURA

Un cop repassada la cronologia de fets que ha portat a GO Barça a iniciar un procés de sol·licitud de moció de censura, exposem a continuació els arguments que demostren les MENTIDES i ENGANYS dels darrers tres anys de l’actual Junta Directiva:

1.  L’engany constant en la venda de la samarreta, que ha passat de manera sibil·lina, de ser una samarreta solidària (Unicef passant per Qatar Foundation), a una samarreta comercial (Qatar Airways).

         1.1.Censurem la poca transparència de la informació en un fet tan important: la venda de la samarreta a Qatar Sports Investment (QSI) es va aprovar a l’assemblea del 2011. Durant l'exposició de Javier Faus, en cap moment es va parlar dels actius que entraven dins del preu, que posteriorment hem anat descobrint poc a poc. Aquests actius estan significant una “qatarització” total del club i molts compromissaris van votar-hi a favor. Molts d’ells ho van fer a contracor, pensant que únicament afectava a la samarreta i no a un acord global com sí va explicar Faus un any més tard a l’assemblea del 2012 quan tot estava dat i beneït.

     1.2.Censurem el conflicte d'interès del president Sandro Rosell amb Qatar: durant la negociació del contracte, el principal client de l'empresa del president Sandro Rosell, Bonus Sports Marketing (BSM), era l'escola de futbol Aspire Academy, la masia catarí que prepara el mundial del 2022.

        1.3.Censurem el conflicte d'interès del vicepresident Javier Faus amb Qatar: el negociador principal i vicepresident econòmic del club, Javier Faus, és  també conseller de l’Immobiliària Colonial on un dels seus principals acreedors és el fons d'inversió americà Colony Capital. Casualment, mentre Colony Capital era el propietari del Paris Saint Germain, va vendre el PSG al príncep Al Thani del Govern de Qatar.

     1.4.Volem informar que l’elecció del mundial de Qatar 2022 es troba sota sospita de frau en la votació: el president Rosell ha aparegut, juntament amb nou altres importants dirigents esportius, a l’article “Qatargate” que apareix a la portada del prestigiós setmanari France Football. Dins l’article, la figura de Rosell apareix dins la trama fraudulenta de la designació de Qatar com a seu del Mundial 2022, amb el desprestigi conseqüent pel bon nom i la reputació del FC Barcelona. El ridícul de l'elecció de Qatar ha tornat a ser noticia a la premsa, donat que dos anys després, es planteja traslladar de dates el mundial, passar de l'estiu a l'hivern, al·legant pressions polítiques i econòmiques. Tot plegat un disbarat.

       1.5. Censurem la falsedat dels arguments utilitzats per Rosell per justificar l'acord amb Qatar.

1.5.1.   Un dels arguments utilitzats pel president per defensar el contracte amb Qatar Sports Investment era el de no tocar les seccions. Pocs mesos després es feien retallades en les seccions i s'eliminava la secció de beisbol, fet que fins i tot va fer que els ex candidats de les darreres eleccions, Ferrer, Ingla i Benedito, salvessin les seves diferències i signessin una carta oberta al president del Barça en defensa de les seccions. Un cop més, l'actual Junta va mentir.

1.5.2. Un altre dels arguments utilitzats pel president per defensar el contracte amb Qatar Sports Investment va ser el de no augmentar les quotes dels socis. Aquest cop no va mentir, però va enganyar: el partit de Supercopa d'Espanya que entrava dins l'abonament s'eliminava, una manera indirecta i subtil d'elevar les quotes, trilerisme pur i dur.

2.  Les mentides i enganys en la creació i desenvolupament del projecte de la grada d'animació amb el consegüent retorn dels beneficis i privilegis dels grups d'aficionats que presenten conductes renyides amb l'ordre públic. Aquests privilegis no només han tornat amb l'actual directiva, sinó que a més es facilita el camí a aquests grups perquè la resta, als socis que no pertanyem a aquests grups, se'ns insulti en el nostre propi estadi. 

          2.1.Durant la campanya electoral, el president Sandro Rosell va negar, i per dues vegades, que hagués firmat un document amb els diferents grups d'animació, incloent-hi el grup radical Boixos Nois. Fa pocs mesos, Catalunya Radio, gràcies a l'excel·lent treball dels periodistes Jordi Borda i Xavier Campos, mostrava un document on s'acreditava la firma d'un dels representants dels Boixos Nois, entre altres grups d'animació, juntament amb la signatura del president.

      2.2.El periodista Sique Rodriguez va avançar la primícia que el club estava promovent una grada d'animació encoberta. Aquesta notícia va ser desmentida reiteradament pel vicepresident Jordi Cardoner Casaus, mentint de manera flagrant durant dos dies fins admetre finalment que SI s'estaven venent entrades molt per sota del preu oficial i que anaven a parar als grups d'animació. Després de reconèixer la mentida en una entrevista amb el mateix periodista que va destapar el cas, va tenir la barra de dir que no pensava dimitir. I que no ho feia perquè sinó hauríem d'haver dimitit molts directius al llarg de tots aquests anys.

        2.3.Pocs dies després de l'escàndol de la grada encoberta, els grups d'animació van fer una vaga d’animació a l’estadi i van penjar la pancarta “Cementiri blaugrana”, amb el consentiment del club. El mateix dia i pocs metres més avall, es van penjar dues pancartes crítiques amb el president Rosell i Jordi Cardoner. Aquestes pancartes, que no tapaven publicitat ni eren ofensives, van ser retirades pels membres de seguretat del FC Barcelona, dient que “el senyor Rosell posa unesnormatives i aquestes s’han de seguir”.  GO Barça considera lamentable la manca de cultura democràtica i de llibertat d'expressió d'una directiva que duia com eslògan electoral “Tots som el Barça”.



3. Els incompliments constants del codi ètic. A continuació, exposem un recull d'alguns dels punts del document de denúncia del codi ètic que el Col·lectiu Consulta Barça va fer públics al juny de 2012 i que encara no ha rebut cap resposta per part del FC Barcelona:

        3.1.El president Rosell va reconèixer en una entrevista al diari Expansión, el 20 de gener de 2010, que era propietari del 5% de l’empresa Viagogo i no existeix constància que hagi desmentit mai aquesta informació. Viagogo és una empresa multinacional que es dedica al “mercat secundari” de venda d’entrades i fa d’intermediària del sistema fan to fan. Ha estat denunciada a diversos països per intervenir fraudulentament en la compravenda d`'entrades, el programa "dispatches" de la televisió britànica Channel 4 ho denuncia en aquest extraordinari treball d'investigació. Aquí el vídeo. A la pàgina web de Viagogo es poden trobar entrades dels partits del Barça, tant dels que se celebren al Camp Nou com de les finals, a preus que, a vegades, multipliquen per vint el seu preu real.

       3.2. El vicepresident Jordi Cardoner va prometre durant la campanya electoral que el Barça crearia una agència de viatges pròpia com es pot comprovar en aquest vídeo. El 3 de març de 2011, el club va signar amb Halcón Viajes un acord que convertia aquesta companyia en l'agència oficial del FC Barcelona. Es dóna la circumstància que Halcón Viajes va participar activament en la campanya electoral cedint els seus establiments per a la recollida de signatures del candidat Sandro Rosell.

       3.3. El portaveu del FC Barcelona, Toni Freixa Martín, és un dels socis del bufet d'advocats SFFR que assessora des de principis del 2012 al Girona Club de Futbol. El Girona juga a la segona divisió compartint categoria amb el Barça B i això implica un claríssim conflicte d'interessos que afecta al punt 4.1 del codi ètic.

       3.4. Iñaki Urdangarin segueix sent membre dela Fundació del FC Barcelona en condició de vocal mentre que altres institucions s'han desvinculat de la seva figura a partir de la seva imputació en el Cas Nóos, que va esclatar el novembre del 2011. Malgrat no haver estat condemnat, ha estat retirat de la pàgina web de la Casa Real, se l'ha eliminat d'un important carrer de Palma de Mallorca, ha estat suprimit del Museu de Cera de Madrid i Esade se n'ha desvinculat públicament. És una evidència que la imatge i el prestigi del club han quedat afectats per la imputació d’Iñaki Urdangarin. GO Barça lamenta que el FC Barcelona no hagi proposat la desvinculació d'Urdangarín amb el club, incomplint l'article 4.12 del codi ètic.



    4. La falta de transparència en la venda de l’empresa de màrqueting Bonus Sport Marketing (BSM) que apareix a les trames de Brasil i Qatar. Es tracta d’una transacció plena de contradiccions, tal com explica Albert Llimós en un article al diari ARA:

     4.1.Segons el diari ARA, “Sandro Rosell, el 13 de desembre del 2010, ja com apresident del club, assegurava que havia venut durant l'estiu BSM al grup DAG, Dallah Albaraka Group, el hòlding que va finançar la compra dels partits amistosos del Brasil l'any 2006. Posteriorment es va confirmar que aquesta venda no es va produir. Finalment es va certificar l'any 2011 i el nou propietari va en passar a ser Sports Investment Offshore SAL, una empresa propietat de Shahe Ohannessian. Es tracta d'una companyia libanesa de la qual pràcticament no hi ha cap tipus d'informació, com tampoc hi ha referències al Líban sobre el seu propietari.” Paga la pena afegir que les empreses offshore tenen la característica d'estar registrades en països considerats “paradisos fiscals”, on en les jurisdiccions offshore les dades personals dels accionistes i propietaris de les societats no figuren en cap registre públic, mantenint l'estricta confidencialitat. A continuació, podeu visionar tres vídeos sobre la venda de BSM: link1, link2  i link3

      4.2.Després de fer efectiva la venda de BSM a un companyia offshore, sorprèn que la dona de Sandro Rosell, Marta Pineda va continuar sent apoderada fins al febrer del 2013, tres anys més tard de l'entrada de Rosell al FC Barcelona com a president. 

     5. La manca de fermesa en la defensa del club davant els atacs provinents del Reial Madrid:

            5.1. Després de la sèrie de partits seguits contra el Reial Madrid de Mourinho, l'equip blanc va traspassar els límits de l'esportivitat. Fins i tot van denunciar a la UEFA, actituds en contra del fair play de jugadors del Barça. El president Sandro Rosell va amenaçar en trencar relacions amb el Madrid. Tot just dos mesos després, l'ex-entrenador del Madrid Jose Mourinho va protagonitzar la lamentable imatge del dit sobre l'ull de Tito Vilanova. El Barça no va trencar les relacions amb el Reial Madrid tal com havia amenaçat el president Rosell, tot i la mofa de l'afició del Reial Madrid amb la pancarta “Mou, tu dedo nos señala el camino” 

         5.2. La cadena COPE va acusar al FC Barcelona de pràctiques de dopatge, unes informacions gravíssimes on  s'intuïa la figura de Florentino Pérez al darrere. Molt encertadament el Barça va demandar la COPE per un import de 6.190.090 €. Incomprensiblement mesos més tard, quan semblava que la COPE perdria el judici, es va arribar a un acord per un import de 200.000€. Un acord que no arribava ni al 3.3% de la sol·licitud inicial. 

6. El no compliment de la paraula donada per Josep Maria Bartomeu, en un cas tan delicat i sensible com el de la malaltia d'Eric Abidal, on va afirmar que “el contracte de renovació d'Abidal està redactat i quan jugui el seu primer partit, el firmarem” 
*NOTA: A data d'avui, Eric Abidal està jugant amb regularitat amb el Mònaco on ja és el capità, i ha entrat en les convocatòries amb la sel·lecció francesa.

7. La manca de transparència en l'import del fitxatge de Neymar:

  7.1 El fitxatge de Neymar segons el club ha costat 57 milions d'euros  i segons el Santos 17.1 milions d'euros  No es donen explicacions sobre la diferencia de 40 milions al·legant clàusules de confidencialitat.  Paga la pena dir, que als 57 milions d'euros s'han d'afegir el valor de dos partits amistosos, i 2 milions d'euros més,  tal com es fa menció en la informació del link anterior de la Vanguardia

   7.2. Posteriorment se sap que el Barça també ha adquirit els drets preferencials de tres joves jugadors del Santos per un import de 7.9 milions d'euros. Intentar separar el preu del fitxatge de Neymar amb l'adquisició de drets preferencials de tres jugadors del Santos és un exemple més d'enganyar. És una evidencia que sense el fitxatge de Neymar no s'haguessin pagat aquests 7,9 milions d'euros  extres.

    7.3. La incorporació del intermediari brasiler Andre Cury dins la nòmina del FC Barcelona, fa la sensació de que podria ser una maniobra per pagar comissions de fitxatges de manera indirecta. Andre Cury, segons El Mundo Deportivo,  era l'agent de confiança de Neymar.

  *NOTA: En la memòria del FC Barcelona consta el pagament de 10 milions d'euros en concepte de “pagament immobilitzats intangibles esportius” La pregunta és òbvia: aquests 10 milions d'euros s'han d'afegir als 57 milions de la totalitat del fitxatge, o ja hi van inclosos?

8. La clàusula de Thiago: . Quan Thiago Alcántara va firmar la seva renovació de contracte el juny del 2011, el club va informar d'una clàusula de rescissió per un import de 90 milions d'euros. Sorprenentment, dos anys després es descobreix que en realitat la clàusula de Thiago era de 18 milions d'euros.. El periodista de Catalunya Radio Xavier Campos alerta d'aquesta 'incoherència' en aquest tall de vídeo.

9. Restriccions injustes: Els requisits de parentiu i consanguinitat d'una banda i el carnet de compromís per una altra com a condicions impulsades per l'actual Junta directiva són impròpies dels valors inherents al barcelonisme i un tracte discriminatori cap el socis de fora de Catalunya. Ho direm amb les paraules textuals de qui en pateix les conseqüències, una sòcia de l'altre costat de l'atlàntic i membre integrant de l'associació GO Barça:

"La unión del barcelonismo también se afecta con el tratamiento discriminatorio de los socios y aficionados no abonados y particularmente quienes no residen en Catalunya. Los culés de fuera son tratados más como clientes que como aficionados, poniendo insalvables trabas para que amplíen su compromiso con el club haciéndose socios. ¿Se les ha preguntado, antes de suponer, qué buscan haciéndose socio del Barca, si probablemente nunca optarán por un asiento? Probablemente la respuesta sorprenda a muchos: no encontrarán afanes presidenciales que al parecer es lo que preocupa, sino sólo pertenecer. Pertenecer a un club que los represente, haciéndose socios, sin pedir nada a cambio. Sin embargo esa posibilidad no existe hoy, habiendo culés de primera y segunda categoría. Una muestra más de la división del barcelonismo".

10. Actuacions impròpies:

      10.1.  El viatge a Extremadura del president Rosell on es va humiliar servilment davant d'un mediocre personatge que havia insultat el nostre país.

     10.2.  L'organització d'homenatges a l'expresident Núñez, condemnat a sis anys i a indemnitzacions multimilionàries per la sentència del denominat Caso Hacienda

    10.3.  A l'Assemblea de Compromissaris celebrada el 16 d'octubre de 2010 per demandar judicialment els anteriors gestors del club, el responsable de l'auditora (KPMG), Fernando García Ferrer, que fou l'encarregat de fer la presentació dels arguments per votar si s'emprenia o no una acció social de responsabilitat contra la Junta anterior va admetre davant el jutge, el 24 d'octubre de 2011, que les transparències projectades davant els socis compromissaris van ser facilitades per l'actual Junta Directiva.

11. El procés de reforma dels estatuts, des del primer dia, un cúmul d'enganys, mitges veritats i mentides flagrants. A l'article els estatuts del trilers s'explica en detall.

CONCLUSIONS

1) Inquietant blindatge: Des de GO Barça volem alertar molt especialment del greu perill que significa el blindatge del president Rosell davant de reptes imminents que té plantejats el club com, per exemple, el faraònic projecte de construcció d'un Nou Camp Nou. Un projecte que hipotecaria el futur del Barça per la descomunal inversió que significa i que podria precipitar la "necessària" venda de Messi o provocar l'"obligatòria" conversió del club en Societat Anònima, amb el conseqüent perill de deixar el Barça en mans de Rosell i les "sagrades famílies" de Barcelona, o el que és pitjor, la "qatarització" definitiva del club amb l'aterratge, com accionistes majoritaris i salvadors del club, de la família real qatarí. El Barça en mans del Govern de Qatar seguint els passos del París Sant Germain. Des de GO Barça estem totalment convençuts que qüestions tan transcendents no haurien de quedar només en mans de la Directiva i sí de la totalitat dels socis.

2) Desunió del barcelonisme: El continuat menyspreu de figures transcendentals de la història esportiva del club que ens han portat al més alt nivell esportiu i també social. En particular la  del nostre ex entrenador Pep Guardiola, a qui hem vist com s'ha maltractat des de certes esferes del club amb influència en mitjans de comunicació, simplement per ser una veu discordant. La unió del barcelonisme, que precisament es va aconseguir sota el seu comandament, s'ha vist afectada seriosament per aquests fets. No és possible tampoc que el club mantingui relacions institucionals inexistents amb dos dels seus entrenadors de major influència esportiva, com són Johan Cruyff i Frank Rijkaard. Això constitueix una negació de la nostra història recent simplement pel fet de que no combreguin amb l'actual directiva.

3) Pèrdua de confiança.- Després de  tot el que hem exposat podem afirmar que nosaltres hem perdut la confiança amb Sandro Rosell com a president de l'entitat, i que és el president que més ha fet per la desunió del barcelonisme. Animem a tots aquells socis i seguidors blaugranes que estiguin cansats d'escoltar mentides i enganys, a sumar-se a la família de GO Barça, i els encoratgem a que ens donin el seu suport, ens ajudin  i col·laborin amb nosaltres  per intentar fer del FC Barcelona, un club molt més democràtic, més participatiu i sobretot més transparent.

Tal com va dir el mestre Puyal: 

“Els ciutadans tenim força, els ciutadans tenim molta força, i si ho sabem i

 l'usem, podem condicionar el futur. Això ha de ser la democràcia: creure que nosaltres depenem de nosaltres”.

Persistirem...

GO Barça